Search here:

hola@teatreduca.com | 638 49 58 20

 

 

Context Educatiu Actual a Catalunya

‘L’educació innovadora no ha deixat d’existir mai. Resilients i amb discreció les diferents escoles innovadores de Catalunya fa molts anys que treballen en aquesta línia. (...) L’onada d’innovació és innegable, però cal que les bases s’estableixen correctament si es vol que el canvi de paradigma es consolidi i es converteixi en sistèmic (...) per copsar la importància d’un canvi imprescindible en la formació dels ciutadans del futur’. (Ribot 2017)

Tal com afirma Núria Martínez Ribot en la introducció del seu llibre Revolució a Les Aules – Catalunya, pionera en la nova educació del segle XXI (2017), actualment a Catalunya ens trobem immersos en un context social i educatiu que, afí al context educatiu internacional, intenta incorporar un procés innovador en les escoles del territori a fi de millorar el sistema educatiu Català. És en aquest context que s’emmarca aquest projecte i el desenvolupament d’aquesta web. 

Ribot, en el seu llibre explora què s’entén per ‘educació innovadora’ presentant deu entrevistes amb pedagogs i directors de centres al capdavant d’aquesta ‘revolució a les aules’.

Però de centres, iniciatives i nova legislació que impulsa la innovació educativa n’hi ha un munt.  Alguns exemples son, la creació l’abril de 2016 del Programa Escola Nova 21 impulsat des del Centre de la UNESCO de Catalunya i en línia amb l’Agenda 21 de la Cultura . La creació de la plataforma de treball Educació Demà (https://educaciodema.cat), o el llançament el març 2018 de l’ Edubarometre (https://edubarometre.cat) , ambdues iniciatives impulsades per la Fundació Bofill i on professionals docents poden compartir, inspirar-se, debatre i accedir a recursos que fomenten la innovació educativa.  

Tanmateix, la utilització del teatre com a eina educativa tampoc és una concepte nou a Catalunya. Ja en el 2007, el Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI) , va organitzar un Cicle Formatiu sobre Teatre Social i Educació per la Pau, a través del qual es volia ‘aprofundir en el teatre social com a motor de participació, empoderament i transmissió dels fonaments d’una educació per la pau’. (https://www.sci-cat.org) Enguany, del 9 de maig al 22 de juny el Teatre Lliure dins del marc d’Apropa Cultura, una iniciativa amb ‘un compromís amb l’educació per afavorir la presència de les arts en la vida quotidiana de les persones i dels col·lectius’ (http://www.teatrelliure.com/ca),

presenta el projecte NOSALTRES- Mostra de Teatre inclusiu, una iniciativa que neix de la necessitat d’augmentar la consciència sobre la discriminació i la desigualtat social per causa de la raça, l’origen, la discapacitat, el gènere, l’orientació sexual, l’envelliment, la pobresa i la indigència’, i que busca ‘posar el teatre al servei de tota la realitat social [utilitzant] el teatre com a mitjà, no només d’expressió sinó de comunicació real, per donar veu als qui la resta han fet tornar invisibles’ (http://www.teatrelliure.com/ca/general/nosaltres-mostra-de-teatre-inclusiu).

Podem dir, doncs, que aquest projecte, a través d’aquesta pàgina web, busca fusionar les aptituds de les arts escèniques com a reconeguda eina pedagògica en el marc educatiu i social, utilitzant el ‘teatre com a fi i com a estratègia, en les experiències locals i internacionals.’ (https://www.sci-cat.org), i utilitzar aquestes aptituds dins del mateix sistema educatiu públic català, utilitzant com a model el sistema educatiu del Regne Unit i implementant la filosofia de l’ Arts Council England (https://www.artscouncil.org.uk) dintre de l’àmbit de l’ensenyança l’anglès com a llengua estrangera en els IES públics.  Perquè, tal com afirma Francina Martí, Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’escola innovadora ‘es la que és capaç d’integrar tothom. […] No s’hi val innovar amb alumnes escollits’ (Ribot 2017). Certament, si bé és interessant poder fer-los, no n’hi ha prou amb fer tallers de teatre fora de l’horari escolar, a les biblioteques o als centres comunitaris, on només una minoria hi assistirà.

Si volem que les eines educatives del teatre en l’ensenyança de l’educació secundària puguin arribar a tothom i assoleixin un efecte democratitzador real, aquestes s’han d’incorporar en el currículum ja que com diu Gemma Carbó l’escola és ‘la institució bàsica de socialització i la garantia de participació i accés universal a la cultura’ (Carbó).  Només així podrem començar a resoldre el gran problema de segregació a les escoles catalanes que apunta l’Informe Bofill-Anuari 2016.

El teatre i les arts escèniques són la eina ideal per a facilitar aquesta equitat i fomentar la cohesió i la inclusió social, perquè tal com conclou George Laferriere en el seu assaig La Pedagogia Teatral, una Herramienta para Educar,

El teatro, el arte dramático y la pedagogía de la expresión son herramientas educativas básicas para la intervención en el campo de la formación. Y para las personas en dificultad de inserción social suponen el encontrar salidas para formar parte de la sociedad. (Laferrière 1999)

Així doncs el projecte promou la utilització de les eines pedagògiques del teatre dintre d’un projecte global de cada centre, en que tots els professionals docents comparteixen la mateixa visió i n’actuen en conseqüència, perquè tal i com Josep Menéndez de Jesuïtes Educació afirma, ‘la docència compartida és un dels elements de canvi més importants que hi hem introduït’ (Ribot 2017).