Search here:

hola@teatreduca.com | 638 49 58 20

 

 

Context Educatiu Internacional

Diguem-ho sense embuts: en el món de la modernitat líquida, l’educació i l’aprenentatge, perquè donin fruit, han de ser continus i durar tota la vida. En cas contrari no es pot concebre cap mena d’educació o d’aprenentatge, o totes dues coses alhora; la ‘formació’ dels jos o les personalitats és inimaginable de cap altra forma que no impliqui una ‘reformació’ constant i sempre inacabada. Zygmunt Bauman (2011)

Així és com Zygmunt Bauman resumeix la seva visió envers l’educació en la seva conferència Els reptes de l’educació en la modernitat líquida, a la Fundació Collserola a Barcelona, el maig de 2006.

Això es degut, segons Bauman, a que el caràcter efímer, fragmentari i temporal de la modernitat líquida, també afecta el sistema educatiu que, ‘ja no fomenta l’afany d’aprendre i acumular […] Més aviat sembla una cultura del distanciament, de la discontinuïtat i de l’oblit.’ (Bauman 2006).  Així doncs, en el moment de modernitat líquida en que vivim avui es produeix un canvi de paradigma de sistema educatiu, en el que s’abandonen els conceptes educatius tradicionals de la modernitat sòlida, en que la educació era fixa i inamovible.

Per a La Comissió de la Unió Europea, apunta Bauman, l’objectiu principal de l’educació al llarg de tota la vida es basa en el que ell denomina ‘l’atorgament de poder’, és a dir, proveir d’habilitats, capacitar l’individu i proporcionant-li habilitats a través de les quals aquest individu pugui participar i influir tant en aspectes personals com en aspectes socials. En altres paraules, dotar a l’individu amb les eines necessàries a fi de que pugui establir un diàleg entre el personal i el col·lectiu i així poder contribuir a la reconstrucció de l’espai públic, i reforçar la cohesió social.  Tal com diu Bauman en les seves pròpies paraules:

No solament cal renovar a cada instant, i al llarg de tota la vida, les habilitats tècniques i l’educació centrada en el treball; cal fer el mateix, i encara amb més urgència, quant a l’educació per crear ciutadans. (Bauman 2006)

La conseqüència del desenvolupament d’aquesta nova realitat, tal com diu Ken Robinson a Escuelas Creativas (2015), significa que el model educatiu industrial desenvolupat al segle XIX, sorgit a partir de la Revolució Industrial i creat per a ‘satisfacer las necesidades del siglo XIX y de la primera parte del XX’ (Robinson 2015), o el que Bauman anomenaria modernitat sòlida, ‘ya no sirven para las necesidades completamente distintas del siglo XXI’ (Robinson 2015), o modernitat líquida.  Per a Robinson, la finalitat de l’educació en el moment actual és

Capacitar a los alumnos para que comprendan el mundo que les rodea y conozcan sus talentos naturales con objeto de que puedan realizarse como individuos y convertirse en ciudadanos activos y compasivos. (Robinson 2015)

Ja en la seva xerrada de 2006 a TED Talks ‘Do schools kill creativity?’ (https://www.ted.com/talks/ken_robinson_says_schools_kill_creativity ), Robinson apunta la idea que tots naixem amb grans talents naturals, però que després de passar per l’escola, molts hem perdut aquestes facultats (Robinson 2015) i insta a una transformació radical del sistema educatiu en publicacions posteriors com Out of Our Minds (2011) i Escuelas Creativas (2015) on explora el tema amb detall, donant exemples concrets d’iniciatives d’èxit.

Estem d’acord amb Robinson, doncs, que és urgent i imprescindible realitzar una crítica constructiva del nostre sistema educatiu i no només reparar-lo i reformar-lo, sinó canviar-lo i transformar-lo completament (Robinson 2015).  Per Robinson, això passa per crear estratègies i iniciatives en que es desenvolupi la creativitat dels alumnes a fi d’aconseguir capacitar personas en quatre àmbits principals:

econòmic: responsables e independientes económicamente (p. 81), cultural: comprender y valorar su propia cultura y respetar todas las demás (p.84), social: convertirse en ciudadanos activos y compasivos (p. 86) y personal: relacionarse con su mundo interior, además de hacerlo con el mundo que les rodea (p. 88). (Robinson 2015).

És a dir, crear ciutadans globals.

Aquest projecte busca precisament això, innovar i transformar tant l’ensenyança de l’anglès com a llengua estrangera com d’altres matèries del currículum en l’educació secundària pública, utilitzant la creativitat a través de les arts escèniques. Creiem que en la seva capacitat col·laboradora, i essencialment democràtica, les arts escèniques són l’eina essencial per a facilitar un canvi qualitatiu i quantitatiu en l’educació publica en general i que, alhora, té la capacitat de crear ‘ciutadans globals’.  És només a través de la participació i al foment de la producció i interacció multicultural dintre de la diversitat, que es podrà assolir una ‘creativitat’ activa i rellevant al desenvolupament de l’individu, al desenvolupament del seu esperit crític i, en conseqüència, al desenvolupament humà  i al canvi social tant a nivell local com a nivell de tot el territori.

Això és degut, tal i com diu Boal en el seu desenvolupament del Theatre of the Oppressed, a que quan es pren part en activitats teatrals, ‘ they [els participants] will no longer assume a passive, expectant attitude but instead a critical comparative one.’ (Boal 1998) És per tant, essencial que les arts escèniques esdevinguin l’eina, el motor d’aquest desenvolupament del sentit crític, i canvi social, i que sigui, al mateix temps, el motor democratitzador en termes de participació de la diversitat i cohesió del teixit social.